AVALUACIÓ GLOBAL DE L'ASIGNATURA

Encara que sembla difícil aprendre una asignatura sencera en quasi dos mesos, jo, personalment, tinc la sensació de haver aprendre moltes coses noves en Literatura Catalana Infantil. 

El mètode d'alternar teoria i pràctica ha sigut molt productiu perquè practicar les coses sempre ajudar a profunditzar els conceptes. Per exemple, a mi m'ha sorprés com ha canviat la meua percepció sobre la poesia. Abans, la poesia no m'agradaba porque em costaba entendre-la i no li trobava molt sentit, però la manera en què hem treballat la poesia ha fet que ara m'agrade, sobretot crear-la. He descobert una poesia que pot ser no coneixia, la poesia infantil, i sobretot he aprés a treballar amb ella a l'aula.

A més, vull destacar les animacions lectores com una activitat molt eficaç i motivadora. Crec que investigar tota la informació posible sobre un autor o una autora ajuda a aprendre moltes coses desconegudes fins al moment. Però no solament això, escoltar i veure la resta d'exposicions també ajuda perquè cada grup va resaltar el més important del seu autor i quasi sempre són coses molt interessants. Per altra banda, són motivadors perquè motiva a cercar molta informació, doncs, darrere de cada animació hi ha un treball molt complex; motiva a pensar i fer coses noves per a sorprendre a la resta de companys; i, quan termina tot, la satisfacció que es sent és molt gratificant.

En general, l'asignatura ha superat molt les expectatives que tenia, doncs, com he dit abans, considere que he aprés moltes coses en poc temps. Aquesta evolució i aprenentatge que he realitzat m'ha sorprés principalment perquè la meua percepció i relació amb la literatura no era molt bona, és a dir, no era una de les coses que més m'agradaven. Actualment, no és la meua asignatura favorita, però sí puc dir que vull seguir aprenent més coses sobre ella.

RESSENYA: Estàs com una moto!

Alapont Ramon, Pasqual (1992). Estàs com una moto! Alzira: Bromera (Col·lecció "El Micalet Galàctic", 14), 76 p.

Pasqual Alapont és un escriptor, actor i director d'escena valencià. Ha seguit diversos camins professionals, els quals han estat relacionats amb el món del llibre sempre que ha sigut possible. El més destacat en el seu treball és la literatura infantil i juvenil i el teatre, on ha fet d'editor, traductor, guionista, dramaturg, actor i director d'escena. Algunes de les seues obres han sigut traduïdes al basc, castellà, gallec, portugués i a l'eslové. Entre les seves obres destaquen L'ovella negra (2001) i L'infern de Marta (2003) entre les seues novel·les; Beatrius (1997) i Pell de corder (2005) entre les seues obres de teatre; i, en les obres narratives, destaca la tetralogia al voltant dels seus personatges populars: Manel i l'avi Frederic, com Estàs com una moto! (1992), i Morgana la dels ulls verds (2009). Actualment, Pasqual Alapont té una novel·la pendent de publicació, anomenada El mal que m'habita (2017), amb el qual ha rebut el Premi València de Narrativa en Valencià. Per últim, entre els premis que ha guanyat l'autor al llarg de la seua trajectòria literària destaquen El Micalet de teatre amb Beatrius en 1996; edebé de Literatura Juvenil amb L'ovella negra en 2001; Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb L'ovella negra en 2002; i Protagonista Jove amb L'infern de Marta en 2004.


Francesc Santana és escriptor i il·lustrador. Segons les dades que arreplega la Biblioteca Nacional d'Espanya, Francesc ha col·laborat en 73 obres al llarg de la seua trajectòria. Més concretament, ha sigut il·lustrador de diverses llibres de Pasqual Alapont. A més, moltes dels llibres que ha il·lustrat pertanyen a la col·lecció Micalet Galàctic o Micalet Teatre.

El conte té com a protagonista principal a Manel, un xiquet que li agrada molt jugar i viure aventures, sobretot amb el seu avi Frederic. La família de Manel està composta pel seu pare Jaume, que és escriptor; la seua mare, molt maniàtica de la neteja; la tia Roser, aficionada als esports; l'avi Frederic, el seu company de jocs; i Jordi, el seu gos. Aquest llibre conté sis capítols i, en cadascun, es narra una de les aventures de Manel i seu avi Frederic. Per exemple, una matinada, van anar a pesca amb el pare i van acabar pescant a un home; un dia, van visitar a la tia Roser al seu treball i van aconseguir que l'encarregat l'acomiadara; el dia de Sant Jordi, quan van anar a comprar un regal per al pare, van provocar més d'un escàndol a les tendes; també van anar a un càmping de vacances amb ganes de viure aventures a la naturalesa i la major aventura la van viure per la nit  quan una tempesta va tirar les tendes de campanya, excepte la tenda de Manel, Frederic i el gos Jaume, aleshores, tots es van ficar en aquesta.

Aquestes són algunes de les aventures que han viscut Manel i el seu avi Frederic. A més d'aquest llibre, Pasqual Alapont ha escrit dos llibres més d'aquesta col·lecció, els quals s'anomenen Mitjacua i la sargantana de mar i No sigue bajoca!. Tots tres componen la tetralogia, amb la qual s'ha aconseguit que Manel i l'avi Frederic siguen els personatges més populars de l'autor.

L'edat apropiada dels xiquets per a llegir aquest llibre és a partir d'11 anys. Al conte és realista, doncs, tracta d'un xiquet i la seua família, no hi ha gens fantàstic. A més, com és un conte entretingut i amb algunes parts gracioses, fa que la lectura siga un plaer i es faça per gaudiment. El tema és l'aventura, on els fets són realiste i també hi ha humor. A més, els xiquets es poden identificar amb Manel, el protagonista de la història.

Analitzant el text, més o menys, podem trobar un equil·libri entre el diàleg i l'acció. La història està dividida en capítols, els quals s'estructuren amb un plantejament, un nus i un desenllaç. A més, cada capítol finalitza amb els seus problemes resolts, encara que, de vegada, no és la millor forma de resoldre-los, però van concordes amb la personalitat de Manel i l'avi Frederic. Quant a les il·lustracions, aquestes ja pasen a un segon pla. En cada capítol hi ha dos il·lustracions en blanc i negre que ajuden a seguir millor la història, però no tenen prou importància.

Quant als personatges femenins, al llarg de la història trobem a la mestra, a la psicòloga, a la mare de Manel i a la tia Roser. Cadacun d'aquest personatge desenvolupa un paper diferent. De la mestra i la mare de Manel no hi ha molta informació, ni el seu nom. De la psicòloga, per la reacció de Manel i els seus company, es pot interpretar que és una dona bonica, però gens més enllà del seu físic. Analitzant aquestes tres dones, podem interpretar que els personatges femenins tenen un paper superficial, sense importàcia, però també està la tia Roser, que és una excepció. El paper de la tia Roser és el d'una dona amb coratge, força i personalitat. Per exemple, es posar a treballar en la construcció d'un edifici per a guanyar uns diners i, quan van de vacances al càmping, també és la tia Roser qui condueix el cotxe. Tampoc té problemes a l'hora de vestir, a més, li agrada posar-se xandall. D'aquesta manera, la tia Roser s'ix de l'estereotip del vestuari que se sol atribuir a les dones. En general, el personatge de la tia Roser mostra tot el contrari al que estem acostumats a veure en els personatges femenins.

Per finalitzar, vull recomanar a tots els xiquets i adolescents que es lligen aquest llibre i els garantisc que els va agradar. Jo vaig triar aquest perquè el seu títol va cridar la meua atenció i no m'he equivocat. El títol reflecteix molt bé als protagonistes de la història.

ANIMACIÓN LECTORA DE TERESA DURAN

La meua animació lectora va ser sobre Teresa Duran, una escriptora i il·lustradora destacada. El meu grup i jo van triar aquesta autora per diverses motius:

1. Volíem un autor valencià.
2. Com a les ressenyes hem destacat el paper de la dona, doncs, volíem una autora.
3. Aleshores, ens van cridar més l'atenció Carme Miquel i Teresa Duran. Vam cerca informació sobre aquestes i ens va agradar més Teresa Duran.

Després de decidir l'autora, habíem de triar com feríem l'animació, els contes més apropiats per a representar-los, quins mètodes volíem utilitzar, etc. Per a decidir la temàtica no vam emprar massa temps, ens vam posar d'acord de seguida. Amb els mètodes va ser semblant, ja que teníem clar que volíem fer diverses coses i de formes diferents. 

La part més costosa va ser, en primer lloc, triar el llibre o els llibres adequats per a fer l'animació. Al final, van cerca un llibre, anomenat Quinzemons, que era un recull de contes interculturals i això ens va agradar. Però, encara quedava dissenya i planificar tot el treball. Després de triar quatre contes d'aquest llibre, la segona cosa més costosa va ser fusiones els contes d'una manera natural que ens facilitara la representació.

Finalment, encara que els nervis no ens van ajudar, crec que tot el trebal que vam fer es va reflectir al resultat final, és a dir, a l'animació. Van haver-hi imprevists, però nosaltres van quedar satisfetes amb el treball en general.

ANIMACIÓN LECTORA DE MERCÈ COMPANY

Mercé Company és una escriptora espanyola que ha elaborat llibres en castallà, català i francés. És autora de més de 170 llibres infantils i juvenils i ha sigut reconeguda en nombroses ocasions amb diferents premis. Algunes de les obres que ha escrit s'anomenen En Gil i el paragua màgic (1982), Bruixes, diables i apareguts (1989), La dama del medalló (2000), etc. Però, la seua obra més coneguda és la col·lecció de Les tres bessones.

Aquest grup van aprofitar que Les tres bessones és una obra molt coneguda i, per això, la van representar en l'animació. Resumint un poquet l'argument del conte, hi ha una bruixa anomenada Bruixa Avorrida que es vol desfer de les tres xiquetes, aleshores, sempre les envia a viure aventures d'altres contes. En aquest cas, han representat l'aventura al conte de El flautista d'Hamelín, el de la Caputxeta vermella, entre altres.

Em va agrada els mètodes que van utilitzar per a l'animació, doncs, es van disfressar de les tres bessones i de la bruixa i, per a representar cadacuna de les aventures, van utilitzar decoració i titelles, de forma que els personatges principals interactuavem amb els personatges de les titelles. També, vam cantar i ballar tots junts la famosa cançó de Les tres bessones.

ANIMACIÓN LECTORA DE JULES VERNE

Jules Verne va ser un escriptor francés considerat el fundador de la literatura de ciència ficció, en la qual va ser molt influent. El tema principal de les seues novel·les són els avanços científics, donc, Jules anava avançat a la seua època. A més, és un dels autors més traduïts del tots els temps. 

Algunes de les obres principals de Jules Vernes són Cinc setmanes en globus (1863), Viatge al centre de la terra (1864), Vint mil llengües de viatge submarí (1869) i La volta al món en vuitanta dies (1873). En l'animació lectora, han representat l'última obra esmentada. Una d'elles va fer de Jules Vernes i les altres van representar un personatge de la història. 

Les parts del conte que van representar es van entendre prou bé, doncs, el nivell expositiu va ser bo i la decoració que van utilitza va ajudar molt. Van representa tres o quatre viatges dels quals fa Phileas Fogg pel món i, per a identificar cada lloc, van realitzar un dibuix sobre algú monument representatiu del país. Alguns exemples van ser l'estàtua de la llibertat o el Big Ben, i això em va agradar perquè és cultura general per als xiquets. També van utilitzar la cançó característica d'aquesta història per amenitzar l'animació, la qual cosa agrada molt als xiquets.

ANIMACIÓN LECTORA DE CARMEN MIQUEL

Carme Miquel és una escriptora valenciana. A més, és una de les defensores més destacades de l'ensenyament en valencià. Ha escrit diversos llibres de narrativa infantil i juvenil, per exemple, La rabosa viatgera (1995), La tortuga Caterina (2002) i Llum i estel (2014). Per altra banda, també publica regularment en la premsa periòdica.

Per al desenvolupament de l'animació lectora, aquest grup ha triat una col·lecció anomenada Els contes de Marc. Aquests libres són ideals per als primers lectors perquè tenen una gran quantitat d'il·lustracions i colors, utlitzen un llenguatge clar i frases curtes i contenen activitats didàctiques al final per a comprovar la comprensió de la història. A més, cal destacar que l'autora juga amb les paraules, creant rima i aconseguint certa musicalitat en la lectura.

        

           

A l'hora de realitzar l'animació, em va agradar l'ambient que van crear, un ambient acollidor i còmode, com es fa a les aules dels col·legis. Ens vam posar tots en cercle i ells contaven els contes amb veu clara i dolça i utilitzaven alguns dibuixos perquè poguerem seguir millor la història. Després, van preparar una activitat on els xiquets participaven fent els sollors de alguns animals, la qual cosa sempre ajuda a mantenir l'atenció d'aquests.

ANIMACIÓ LECTORA DE CARLES CANO

Carles Cano és un autor espanyol d'obres destinades a xiquets i joves. També és conegut com a guionista, locutor de ràdio i televisio i conta-contes. Les seues primeres publicacions van aparèixer tant en català com en castellà. al llarg de la seua trajestòria ha escrit narrativa, poesia visual i llibres de text, especialment per a l'editorial Anaya. A més, a fet multitud de conferències i xarrades.

Carles Cano ha escrit nombroses obres i algunes d'aquestes han rebut importants premis. Per a l'animació lectora, les companyes han fusionat diverses obres: La màquina del contes, La festa monstruosa i una de les històries del llibre Contes per a tot l'any. 

                                      

L'objecte principal de l'animació va ser la màquina de contes, un artefacte que, de tant en tant, escriu un conte. A través d'aquesta màquina, van apareixer el conte de La festa monstruosa, que tracta d'un país sense colors, i la història dels joguets que es rebel·len, que pertany al llibre Contes per a tot l'any. 

Em va agradar molt com van fusionar totes aquestes històries perquè el resultat va ser molt natural. A més, cada història va ser representada amb bona organització, diferent vestuari i bon nivell expositiu. Va ser l'animació lectora més extensa però, com hi havia fluïdesa i moments sorprenent, no se'm va fer pesat.

ANIMACIÓ LECTORA DE CHARLES PERRAULT

Charles Perrault és un escriptor francés reconegut per la seua producció literària de contes populars infantils, com La ventafocs (1697), Cigronet (1697), El gat amb botes (1697), entre altres. Aquests contes infantils no són originals de l'autor, sinò transformacions de llegendes i històries populars que es transmitien de forma oral en antigues generacions. 

El gènere de les obres infantils de Charles Perrault és fantasia, per la qual cosa els personatges solen ser fades, bruixes, animals que parlen, etc. A més, el final dels seus contes inclouen una moralina relacionada amb la narració.

En aquest cas, van representar un conte popular anomenat La caputxeta vermella. Tots coneixem aquesta història, encara que hi ha diverses adaptacions i cadacuna té un final diferent. El conte que va escriure Charles Perrault  acaba amb el llop menjant-se a la iaia i a la caputxeta, doncs el caçador no arriba a temps per a salvar-les.

El mètode que van utilitzar per a l'animació van ser les ombres. A mí, el que més em va agradar, va ser com van introduir la història, és a dir, van representar l'ambient màgic que es crear quan els avis ens conten històries. 

A més, van posar en pràctica una proposta didàctica. Aquesta tractava d'un questionari per a comprovar si havíem comprès la història que van representar. Els companys ens van donar un dibuix d'una cara somrient i altre d'una cara trista i van dir una sèrie d'oracions, una per una. Si pensavem que l'oració era correcta, mostravem la cara somrient; i si pensavem que era incorrecta, mostravem la cara trista. És una bona formar per a saber si els xiquets han comprès la història i, a més, és un mètode divertit i entretingut.

ANIMACIÓ LECTORA DE LEWIS CARROLL

Charles Lutwidge Dodgson, més conegut pel seu pseudònim Lewis Carroll, és un escriptor britànic reconegut principalment per les seues aventures narrades en Alícia al País de les Meravelles. Aquestes han sigut adaptades en diferents formats, com obres de teatre, pel·lícules i videojocs. Per altra banda, la seua producció literària està composta per altres obres com La caça del Snark (1876), Un conte enrevessat (1885), Silvia i Bruno (1889), entre altres.

L'obra representada per aquest grup va ser Alícia al país de les Meravelles. Algunes de les característiques destacades d'aquesta obra són:

• Pertany al subgènere del conte modern.
• És un relat dirigit als infants i als xiquets.
• Intercala la imaginació i la realitat.
• Conta amb espais imaginaris i animals fantàstics.
• Explica conceptes matemàtics a través del simbolisme.

Quant a l'exposició, destaque dues coses que em van agradar:

1. El decorat per la seua complexitat, no va faltar ni un detall, i per com el van distribuir. A més, va ajudar molt a comprendre cadascuna de les escenes.
2. Van representar algunes parts que són característiques únicament dels llibres, per la qual cosa són desconegudes per a molts.

En general, va ser una bona animació, ens va sorprendre. A més, van aconseguir un ambient misteriós i fantàstic, per la qual cosa es caracteritza la història d'Alícia al país de les meravelles.

ANIMACIÓ LECTORA D'ENRIC LLUCH

Enric Lluch és un important escriptor espanyol. Va començar a escriure amb la intenció de contar coses mitjançant la poesia i el teatre, però, finalment, es va dedicar a la narrativa. És un escriptor que ha sigut i és molt reconegut, doncs, les seues obres continuen sent vigents.

Les obres representades a l'animació lectora es tracten de llibres que pertanyen a una col·lecció d'Enric Lluch, anomenada El bagul dels monstres (2010). Els llibres que han triat d'aquesta col·lección són L'esquelet, El monstre de l'armari, El zombi i L'home llop.

El mètode que van utilitzar per a l'animació va ser la interacció, és a dir, li van donar un enfocament participatiu. En cadascuna de les històries, necessitaven la intervenció d'alguns xiquets, la qual cosa ajuda a mantenir l'atenció d'ells tota l'estona. Aquest aspecte em va semblar original i crec que és una animació que es podria posar en pràctica davant d'un grup de xiquets. A més, aquests llibres són recomanats per a xiquets de 5 a 8 anys, per tant, crec que aquesta forma tan interactiva és idònia per a xiquets de primer cicle.

Per últim, vull destacar que aquest grup va contactar amb el mateix Enric Lluch i aquest va fer un vídeo exclusiu per a l'animació, explicant un poquet la seua trajectòria literària. Personalment, jo definiria aquest treball amb dues paraules: interactiu i original.

ANIMACIÓ LECTORA D'ENRIC VALOR

L'activitat de l'animació lectora va començar amb Enric Valor, un conegut narrador i gramàtic valencià. Va nàixer a Castalla l'any 1911 i va morir a València l'any 2000. Aquest va fer un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un del principals promotors de l'estandarització i normativització del valencià. 

La seua obra més coneguda és Rondalles Valencianes (1950-1958), on recopila 36 rondalles populars valencianes. Alguns exemples d'aquestes són El castell del Sol, El dimoni fumador, L'albarder de Concentaina i El jugador de Petrer. A banda de les rondalles, va escriure novel·les i contes. La seua primera novel·la és L'ambició d'Aleix (1960).

Per altra banda, Enric Valor ha rebut importants premis en reconeixement a la seua intensa activitat, com:

• 1985: Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana.
• 1987: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
• 1993: La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Ser el primer sempre té cert desavantatge, però aquest grup va fer un bo començament. Van representar tres rondalles de Enric Valor i van utilitzar un mètode diferent per a cadascuna: per a la primera, van crear un vídeo narrant amb les seues veus i posant imatges il·lustrant cada part; per a la segona, van utilitzar ombres; i, per a la tercera, es van disfressar i la van representar.

Personalment, em va agradar i crec que s'ha de valorar la utilització dels tres mètodes, perquè això demostra el gran treball previ que han fet. Encara que, en la meua opinió, l'escenificació i les ombres atrauen més l'atenció i l'interès del xiquets. Amb el vídeo, que tenia una durada d'uns 7 minuts, és un poquet més difícil mantenir l'atenció dels xiquets. Per altra banda, vull destacar la bona pronunciació que van tenir, van parlar d'una manera clara i correcta.

FRAGMENT DE "CONTES PER TELÈFON"

Contes per telèfon és un dels articles que hem de treballar al llarg de l'assignatura de Literatura Catalana Infantil. Aleshores, la mestra va imprimir les històries que conté aquest articles i ens va repartir una a cada parella. 

A la meua companya Maria i a mí ens va tocar L'Alícia cau al mar. Aquesta història tracta d'una xiqueta, anomenada Alícia, que volia ser un peix. Un matí, va anar a la platja i li va dir a un xicot que l'ajudara a fer realitat el seu desig. Aleshores, aquest es va ficar dins de l'aigua i va eixir transformat en un dolfí. Després, ho va intentar Alícia, però aquesta va caure dins d'una conquilla i es va quedar atrapada. En aquest moment, va pensar en la seua família i es va adornar que no podia abandonar-los. Finalment, va aconsegui obrir la conquilla i va tornar a la superfície.

http://www.fotolog.com/c_r_a_z_y_y/34031461/

Després de la lectura del text, vam analitzar l'etapa a la qual pertany i què elements d'aquest poden agradar als xiquets.

La història pertany a l'etapa del realisme, més concretament, a un realisme fantàstic. Les característiques pròpies d'aquest realisme destacat al text són:

1. Els elements màgisc o maravellosos,
2. Un món real i versemblant.

Per altra banda, els elements que més agraden i criden l'atenció dels xiquets són les parts fantàstiques. Però, la part real també els pot agradar perquè reflecteix a una xiqueta que lluita pel seu somni fins aconseguir-ho.

Per últim, posaré un vídeo il·lustratiu sobre les visions que ens donen els contes.
http://www.estimulando.com/cuando-los-cuentos-son-visiones/#

CONTE EMBASTAT.

Al llarg de quasi dues sessions pràctiques, hem treballat el conte embastat, la qual cosa és una tècnica de creació literària que es pot utilizar amb infants perquè puguen elaborar un conte de manera grupal i divertida.

L'activitat es realitza a partir de la presentació d'una sèrie d'element que serveixen de guiar per a escriure el conte, és a dir, consisteix en donar unes pautes bàsiques als xiquets per no perdre el fil de l'argument del conte.

A classe, hem seguit una sèrie de tècniques pròpies del conte embastat perquè tot isquera bé. Les tècniques van ser els següents:

1. Ens vam dividir en grups de 4 o 5 persones.
2. La mestra va anar posant preguntes amb diferents opcions per a respondre-les. D'aquesta manera, tots vam seguir el mateix guió.
3. Després de cada pregunta, es pasava el conte al grup de darrere. De forma que cada grup va començar el seu conte i va participar en una part dels altres contes.
4. Perquè tots els contes isqueran bé, habíem de respondre amb coherència segons el que ja hi havia escrit.

A continuació, vaig a posar el resultat final del conte que el meu grup i jo vam començar. Espere que vos agrade, a nosoltres ens va agradar molt fer-ho.

CONTE EMBASTAT

En moltes ocasions, les grans històries comnecen amb grans esdeveniments o grans personatges. No obstant això, l'heroi d'aquesta aventura és un petit nen anomenat Miquel. És un xiquet molt alegre i divertit però, últimament, està trist perquè li han furtat una cosa molt important per a ell.

Aquest xiquet va tindre un somni on trobava un viatger que li furtava la seua pilota i fugia fent-li tocs damunt d'una jirafa. De sobte, es va girar i li va dir que si volia tornar a veure la seua pilota, hauria d'anar a veure a la reina.

Com aquesta sobirana era un ratolí, no es podia presenta davant seua sense anar disfressat d'un membre d'aquesta espècie.
- Mare meua, quin ratolí més bonic tenim per ací! - va dir la reina boja d'amor.

La reina volia casar-se amb el ratolí Miquel, però, de sobte, altre animal va entrar a la cort reial. Aquest s'anomenava Serafí, el gat que no passava fam, així doncs agafà als dos i se'ls emportà a la seua cova.

Una vegada allà, el gat es va treure la disfressa de gat i es va convertir en un mag, que va fer un encanteri i va convertir als dos ratolins en cucs.

Com Miquel no era un ratolí, el encanteri no va tindre cap efecte per a ell, aleshores no es va convertir en cuc. Es va llevar la disfressa i li va dir al mag que tornara a la reina ratolí al seu estat natural i que a ell li regalara una pilota. El mag, molt avergonyit perquè el seu encanteri no va sorgir efecte, va fer cas a les imposicions de Miquel.

Una vegada va tindre la pilota a les mans i la reina va tornar al seu estat, es va posar molt content però no sabia com tornar al seu lloc d'origen.

Aleshores, va començar a caminar cap a l'est quan, de sobte, es va fer mal al tormell.

Anava amb la reina ratolí i, de sobte, aquesta es va convertir en persona i, com tenia poders, va curar el turmell de Miquel.

Caminant cap a casa, uns éssers fantàstics es van ficar al seu camí perquè volien agafar la pilota de Miquel. Però ell i la reina van lluitar contra ells en forma de partit de futbol, doncs, qui guanyara el partit, es quedaria amb la pilota.

L'últim minut del partit, la reina va xutar un córner i Miquel va fer una xilena per marcar. Quin gol més increïble! Així van guanyar i van aconseguir la seua preuada pilota.
- Vaya dia més mogut. - va dir Miquel abans de despertar-se i adornar-se que tot era un somni.

FIN

CLARA BERENGUER: CONFERÈNCIA.

L'altre dia, vam assistir a la segona conferència sobre literatura catalana infantil, en aquest cas, amb l'autora Clara Berenguer.

Clara Berenguer és llicenciada en Belles Arts a la Universidad de València. Actualment, és professora del Diploma d’Especialització en Cultura, Lectura i Literatura per a infants i joves de la Universitat de València, en la qual s’encarrega d’una de les sessions d’àlbum il·lustrat. Escriu habitualment ressenyes sobre literatura infantil i il·lustració en les revistes Lletres Valencianes i Saó, a més, també manté un blog personal,  anomenat Llibreria Il·lustrada, en el qual parla d'àlbums il·lustrats. El seu principial objecte d'estudi són els llibres per a infants i, sobretot, les il·lustracions que acompanyen aquests textos, i un fruit n’és la tesi doctoral que ha fet sobre la il·lustració infantil al País Valencià i, més concretament, sobre les il·lustracions infantils de Miguel Calatayud. En 2015, Clara Berenguer va publicar el seu primer i únic àlbum anomenat Quan xiula l'avi, una història que naix de la urgència per contar una pròpia experiència basada en l’entorn de les relacions familiars, i va ser guardonada amb el II Premi Internacional Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló.

El títol de la conferència que va donar Clara Berenguer va ser "L'àlbum il·lustrat: una visita guiada", en la qual ella va promoure i defensar les il·lustracions dels llibres.

Clara Berenguer va definir la paraula il·lustrat com una manera de donar llum a l'enteniment de les coses, és a dir, és l'acte de dotar un llibre amb llàmines, gravats, etc., fent al·lusió al text. Concretament, la il·lustració infantil és una expressió artística que participa dels trets de la pintura i del dibuix. Té dos funcions diferents:

1. Una funció comunicativa perquè, generalment, el primer contacte amb el món cultural dels xiquets es produeix a través d'imatges.
2. Una funció estètica, doncs, utilitza la llengua artística. A més, és una porta d'accés a l'art i ajuda a sensibilitzar artísticament.

Després, va definir l'alfabetització visual, que és la destresa de veure i formular una opinió estètica. És l'habilitat per a poder fer un judici artístic, per al qual s'ha de tenir en compte que les il·lustracions tenen gran influència com a una manifestació cultural i artística.

També va fer una distinció entre el llibre il·lustrat i l'àlbum il·lustrat. El llibre il·lustrat presenta les il·lustracions com un complement més de la llibreria. Per altra banda, en l'àlbum il·lustrat, el text i les il·lustracions es combinen. Tots els seus components formals visuals contribueixen a la història i ajuden a entendre la narració.

Aprofundint més en l'àlbum il·lustrat, perquè aquest funciona s'ha dde donar una relació precisa entre el text i la imatge i, per això, fa falta un tercer element. Les parts de l'àlbum il·lustrat són:

1. Presentació del personatge.
2. Presentació del conflicte.
3. Desenvolupament del conflicte.
4. Resolució o desenllaç.

Clara Berenguer ens va mostrar alguns exemples d'àlbums il·lustrats com On és el meu barret, El pelut, La piscina, Bárbaro, etc. Alguns d'aquests són àlbums il·lustrats muts, els quals no tenen lletres sinò que transmetren el missatge a través d'il·lustracions. Són llibres que no agraden a tot el món perquè alguns pensen que és necessari que hi haja un poquet de text.

Per últim, l'autora ens va recomanar que hem d'observar molt els llibres i les seues il·lustracions per a saber identificar quan és un àlbum bo o no.

Per concluir, segons la meua opinió, em va agradar més la conferència de Anna Ballester, perquè va ser més participativa i dinàmica. En canvi, això no vol dir que la conferència de Clara Berenguer no m'haja agradat, tot el contrari. D'aquesta conferència, m'ha agradat la gran quantitat d'exemples de llibres il·lustrats que ens han mostrar i com els ens ha explicat.

ANNA BALLESTER: CONFERÈNCIA.

L'altre dia, vam anar a una conferència d'Anna Ballester i en va parlar del seu llibre Poemania, mostrant-nos com fer lector de poesia. Ens va recomanar alguns llibres de poesia que es poden utilitzar amb els infants en classe i també ens va mostrar algunes activitats pràctiques que es poder realitzar per a apropar la poesia als xiquets.

Anna Ballester és professora de Secundària, contacontes i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha impartit un gran nombre de cursos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dinamització de biblioteques i dramatització. A més, participa freqüentment en grups de treball i en altres activitats de formació del professorat. Ha publicat articles en diverses revistes, com ara CLIJ, Escola Catalana, Articles, Quaderns d’animació lectora iGUIX. Les seues publicacions més importants i destacades En 2009, va publicar el seu primer llibre sobre tècniques per a treballar la poesia en distints àmbits: Poemania, guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia. A l’any 2010, va presentar la ponència La Poesía, un encuentro emocionante con la lengua y la literatura, referida al treball realitzat arran del llibre Poemania, en el 32º Congreso Internacional de IBBY; i, al 2010, també ha publicat l’obra de teatre infantil Maleïda poma.

A continuació, vaig a exposar la informació més important que vaig extraure de la conferència i el que més em va agrada.

• L'amor i la poesia haurien de ser vitals i s'haurien de utilitzar cada dia. És molt important que hi haja una bona relació entre la poesia i els xiquets. A més, una de les nostra funcions principals con a mestres és educar persones sensibles i la poesia ens pot ajudar molt en aquest aspecte. Hi ha que contar, cantar, llegir poemes, etc. als xiquets cada dia.

• L'autoestima és molt important, principalment per als més petits. 

• La poesia és molt important per a la vida dels xiquets i les xiquetes. La poesia ha de ser plaent però, per això, hem de descobrir el plaer que ens poden donar les paraules. 

• Anna Ballester va destacar a Miquel Desclot com un dels millors escriptors de poesia infantil. Per a aquest, una paraula val més que mil imatges, per això, ell defensa que s'ha de recuperar les paraules i la manca de sensibilitat.

• Les funcions de la poesia són:
• Descobrir la funció poètica del llenguatge, un llenguatge més acurat.
• Fomentar el sentit del ritme.
• Ens familiaritza amb elements literaris.
• Ajudar a interpretar el món d'una forma diferent.

• S'aprofita per a ser millor persones, és a dir, persones amb major sensibilitat.

• Els mestres fan de mediadors, per això, és fonamental que els mestres siguen persones que lligen i que sàpiguen seleccionar molt bé allò que donen als xiquets. Són un model de lectura en veu alta, per tant, no poden llegir de qualsevol manera sinò que hauran de fer-lo d'un manera atractiva per als xiquets. A més, els mestres han de tindre capacitat d'escoltar, empatia, etc., en resum, les relacions afectuoses són importantíssimes.

• Anna Ballester també va parlar de Marc Granell, un poeta valencià, i va destacar un dels seus llibres, anomenat Oda als peus i el poema Menjar-se el món, més concretament.

• L'actitud dels mestres és fonamental. Fer un somriure i transmetre alegria és molt important, sobretot per a treballar amb els xiquets. Com a mestres, hem de ser de capaços d'aconseguir que els xiquets tornen a l'escola amb alegria i ganes. Hem de reinventar l'escola cada dia.

• A l'hora d'introduir la poesia en l'escola s'ha d'utilitzar un mètode divertit. Algunes de les coses que es poden fer és treballar la memòria, ja que és important; presentar els materials d'un manera curiosa, per exemple, amagant-les en caixes, sobres, etc.; i també hi ha que fomentar la participació, per tant, sempre que els xiquets parlen hem de reforçar-los. 

Per últim, Anna Ballester ens va fer participar en la realització de tres activitats diferents per a treballar la poesia en classe d'una manera més atractiva per als xiquets. Les activitats que ens va ensenyar Anna es desenvolupen de la següent forma:

1. Es formen dos grups amb el mateix nombre de xiqeuts. Cada grup es posa mirant cap a la paret, un grup en un costat de la classe. La mestra li dona el mateix poema a tots. Un grup haurà de llegir un fragment del poema en veu alta i de forma clara, doncs l'altre grup ha de escoltar als companys. Després, canvien els papers. La finalitat de l'activitat és perdre la vergonya a llegir en veu alta.
2. L'activitat consisteix en llegir un poema amb diferents tipus d'entonacions, per exemple, amb una entonació neutra, com exclamació i com interrogació. Aleshores, es formen tres grups i cadascun haurà de llegir el poema amb l'entonació que li haja tocat, és a dir, que cada grup llig el poema o un fragment d'aquest amb una entonació diferent.
3. Per fer més atractiva l'activitat per als xiquets, la mestra assigna un dia de la setmana a cada alumne, de manera que hi ha un grup per a cada dia. Aquesta és "la tècnica de la mestre i s'utilitza per a separar als amics i que no estiguen sempre junts. Després, la mestra assigna un sentiment a cada grup i aquests han de llegir un poema expressant el sentiment que li ha tocat. Mentre un grup interpreten el seu sentiment, els altres han d'endevinar-ho.

En la meua opinió, va ser una gran conferència. Va ser amena i fluida, no va ser pesada, tot el contrari. A més, vaig aprende moltes tècniques útils per a poder apropar la literatura als meus futurs alumnes i això m'agrada. La literatura sempre ha estat enfocada des d'una perspectiva molt avorrida i poc atractiva per als xiquets, per la qual cosa no sol agradar. La meua missió com a futura mestra és canviar aquesta opinió sobre la literatura i transmetre la seua importancia, i estic convençuda que les tècniques i els consells que ens ha donat Anna Ballester em van a ajudar molt a conseguir aquest objectiu.

POEMES PARAL·LELS.

El dia 26 de septembre, també vam veure els poemes paral·lels. Aquest tipus de poemes parteix de l'estudi i la reel·laboració d'un poema conegut, és a dir, a partir d'un poema, es crea un nou utilitzan el original com model.

El poema model que ens va mostrar la mestra és el següent:

Si jo fos pescador

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,

si jo fos caçador atraparia el sol;

si fos lladre d'amor m'obririen les portes,

si fos bandit millor

que vindria tot sol:

- els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,

si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,

si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals

per a prendre'n de nou.

A partir d'aquest poema, ens vam posar en grup i vam començar a crear un altres nou, però utilitzant la mateixa estructura, començant els versos de la mateixa forma, etc. La veritat és que no ens va costar molt que crèiem i ens va agrada com ens va quedar finalment. El resultat va ser el següent:

Si jo fos a l’univers

Si jo fos Jupiter seria el més grandot,

si jo fos Mercuri estaria molt prop al sol;

si fos la Terra el blau m’envoltaria,

si fos Lluna
el cel amb mi dormiria:

d’un estel fugaç no sabríem mai el destí,

si fos afortunat el meu desig trauria ací.

Si tingués a la meua mà l’univers,

si volien tornar els nostres estels:

viatjaria amb tu

per sempre i mai més.

PROPOSTES DIDÀCTIQUES PER A TREBALLAR POEMES.

El dimarts, dia 26 de deptembre, vam treballar amb poemes d'un forma més didàctica, és a dir, a partir d'uns poemes que ens va donar la mestra, vam inventar-nos propostes didàctiques vàlides i eficaces perquè els xiquets treballem amb els poemes i els entengren.

El meu grup i jo vam triar dos poemes, anomenats "Geometria I" i "El semàfor". A continuació, vaig a copiar el poema i la proposta didàctica que vam plantejar nosaltres.

• GEOMETRIA I.

Sota una rodo rodona

poseu-hi un quadret quadrat

i al damunt, per acabar-ho,

un triangle triangular.

Quatre rectes rectilínies

podran fer de peus i mans.

Si marqueu nas, ulls i boca

amb l'arcada de quatre arcs, 

veureu quin ninot resulta

més eixerit i trempat.

El que més destaca d'aquest poema són les figures geomètriques. Per tant, perquè els xiquets interioritzen aquestes conceptes, com el quadrat, el triangle, el cercle, etc., emprarem aquest poema.

En primer lloc, donarem el poema als xiquets i hauràn de subratllar els conceptes geomètrics que hi troben. Després, els dibuxaran en un full i els tallaran. Finalment, tornaran a llegir el poema i, al mateix temps, aniran formant el ninot que el poema descriu pegant les figures retallades en un full.

• EL SEMÀFOR.

El semàfor s'ha empipat

amb la coloma atrevida

que passa amb roig, i li crida:

- Atura't! Què t'has pensat

que jo aquí no hi pinto res?

O és que t'has cansat de viure?

Espera el verd! M'has entés?

- Ai, beneit! No em facis riure!

- contesta ella-. Sisplau,

ocupa't del teu carrer,

que jo sempre passaré

mentre el cel em marqui blau.

Aquest poema l’utilitzarem per a treballar les normes de trànsit, principalment la funció que té el semàfor i el significat dels seus colors.

En primer lloc, els xiquets llegiran el poema les vegades que siguen necessàries per a conèixer-lo un poc. Després, veurem els colors del semàfor per a conèixer el significat de cadascú mitjançant un joc. Colocarem als xiquets a un costat de la classe i la mestra es posarà a l’altre costat. La mestra tindrà tres targetes: roja, verda i groga, i anirà mostrant-les d’una en una. Segons el color, els xiquets podran avançar ràpidament o amb xicotets passos, o s’hauràn d’aturar. Una vegada s'ha aprés bé el significat dels colors del semàfor, tornarem a llegir el poema per a comprendre-lo totalment.