miércoles, 27 de septiembre de 2017

POEMES PARAL·LELS.

El dia 26 de septembre, també vam veure els poemes paral·lels. Aquest tipus de poemes parteix de l'estudi i la reel·laboració d'un poema conegut, és a dir, a partir d'un poema, es crea un nou utilitzan el original com model.

El poema model que ens va mostrar la mestra és el següent:

Si jo fos pescador

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
- els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nou.

A partir d'aquest poema, ens vam posar en grup i vam començar a crear un altres nou, però utilitzant la mateixa estructura, començant els versos de la mateixa forma, etc. La veritat és que no ens va costar molt que crèiem i ens va agrada com ens va quedar finalment. El resultat va ser el següent:


Si jo fos a l’univers


Si jo fos Jupiter seria el més grandot,
si jo fos Mercuri estaria molt prop al sol;
si fos la Terra el blau m’envoltaria,
si fos Lluna
el cel amb mi dormiria:


d’un estel fugaç no sabríem mai el destí,
si fos afortunat el meu desig trauria ací.
Si tingués a la meua mà l’univers,
si volien tornar els nostres estels:
viatjaria amb tu
per sempre i mai més.


PROPOSTES DIDÀCTIQUES PER A TREBALLAR POEMES.

El dimarts, dia 26 de deptembre, vam treballar amb poemes d'un forma més didàctica, és a dir, a partir d'uns poemes que ens va donar la mestra, vam inventar-nos propostes didàctiques vàlides i eficaces perquè els xiquets treballem amb els poemes i els entengren.

El meu grup i jo vam triar dos poemes, anomenats "Geometria I" i "El semàfor". A continuació, vaig a copiar el poema i la proposta didàctica que vam plantejar nosaltres.

  • GEOMETRIA I.

Sota una rodo rodona
poseu-hi un quadret quadrat
i al damunt, per acabar-ho,
un triangle triangular.
Quatre rectes rectilínies
podran fer de peus i mans.
Si marqueu nas, ulls i boca
amb l'arcada de quatre arcs, 
veureu quin ninot resulta
més eixerit i trempat.


El que més destaca d'aquest poema són les figures geomètriques. Per tant, perquè els xiquets interioritzen aquestes conceptes, com el quadrat, el triangle, el cercle, etc., emprarem aquest poema.


En primer lloc, donarem el poema als xiquets i hauràn de subratllar els conceptes geomètrics que hi troben. Després, els dibuxaran en un full i els tallaran. Finalment, tornaran a llegir el poema i, al mateix temps, aniran formant el ninot que el poema descriu pegant les figures retallades en un full.






  • EL SEMÀFOR.

El semàfor s'ha empipat
amb la coloma atrevida
que passa amb roig, i li crida:
- Atura't! Què t'has pensat
que jo aquí no hi pinto res?
O és que t'has cansat de viure?
Espera el verd! M'has entés?
- Ai, beneit! No em facis riure!
- contesta ella-. Sisplau,
ocupa't del teu carrer,
que jo sempre passaré
mentre el cel em marqui blau.


Aquest poema l’utilitzarem per a treballar les normes de trànsit, principalment la funció que té el semàfor i el significat dels seus colors.


En primer lloc, els xiquets llegiran el poema les vegades que siguen necessàries per a conèixer-lo un poc. Després, veurem els colors del semàfor per a conèixer el significat de cadascú mitjançant un joc. Colocarem als xiquets a un costat de la classe i la mestra es posarà a l’altre costat. La mestra tindrà tres targetes: roja, verda i groga, i anirà mostrant-les d’una en una. Segons el color, els xiquets podran avançar ràpidament o amb xicotets passos, o s’hauràn d’aturar. Una vegada s'ha aprés bé el significat dels colors del semàfor, tornarem a llegir el poema per a comprendre-lo totalment.




ENDEVINALLES.

El dia 25 de setembre, va tocar classe pràctica. El tema que vam tracta són les endevinalles. Una endevinalla és un composició, generalment en vers, que es refereix de forma ambigua a un objecte o un concepte que cal endevinar.

A classe, la mestra ens va mostrar les operacions que s'han de realitzar per a la correcta creació d'endevinalles. Els passos a seguir són:
  • 1r operació: estranyament, és a dir, triat l'objecte a partir del qual volem crear l'endevinalla i descriu-lo com si fos la primera vegada que el veiem.
  • 2n operació: associació i comparació del objecte descrit amb altres objectes que tinguen alguns dels trets que hem esmentat.
  • 3r operació: la metàfora final. Consisteix en combinar els elements més adequats del punt anterior per construir l'endevinalla.
  • 4t operació: donar forma atraient a la definició misteriosa, preferiblement rimada.

A partir d'aquestos passos, el meu grup i jo vam crear tres endevinalles. Al principi, no sabíem ni com començar, no trobavem la manera se escriure ni una línia. Però, finalment, ens vam concentrar i vam anar poc a poc d'una operació a l'altra, i estem satisfets amb el resultat final.


ENDEVINALLES
1. Poma.


1r operació: potser dolça o àcida; pot tenir 3 colors diferents; és redona.
2n operació: semàfor (3 colors); pilota de tenis (redona).
3r operació: Com una pilota de tenis,
segons la seua dolçor
tindrà un dels tres diferents colors:
roig, verd o groc.





2. Conill.
1r operació:  té pèl suau; té dos dents i dos orelles grans; menja carlota.
2n operació: suau com un peluix.
3r operació: Isc d’un barret màgic,
sóc suau com un peluix,
m’agrada menjar carlota
i done sort amb la meua pota.




3. Sol.
1r operació: és brillant, redó i groc; crema.
2n operació: brillant com la llum; baló (redó); groc (llimó); crema com el foc.
3r operació: Sóc com un baló de llum,
amb el color d’un llimó
i creme com el foc.






viernes, 22 de septiembre de 2017

LIMERICK.

Hui, dia 21 de setembre, en classe de pràctica, hem parlat del limerick. Molts no sabíem el que era, per tant, hem començat definint-lo.

El limerick és un gènere codificat de nonsense, és a dir, és una poesia que se n'ix del que és comú. És un gènere propi de la literatura infantil anglosaxona. En quant a la seua estructura, també és molt característica. Cadascú dels versos indiquen una cosa específica.
  • El 1r vers → indica qui és el protagonista.
  • El 2n vers → indica la qualitat més característica del protagonista.
  • El 3r i 4t versos → reflecteix la realització del predicat, és a dir, indica el que fa el protagonista.
  • El 5e vers → epítet final de caràcter extravagant.

Després, ens hem posat en grup amb l'objetiu de posar en pràctica la teoria vista anteriorment. La pràctica ha consistit en inventar-nos dos o tres poemes amb l'estructura d'un limerick.

Al principi, no estavem molt segurs de les nostres capacitats per a inventar poemes, però estem satisfets amb el resultat final.



1. El llop i el caragol.

Hi havia un llop a la muntanya
amb el cap com una castanya
perque mentre corria sota el sol
es va topar amb un caragol,
i balleren fins a la foscor.






2. La sardina i el tauró.

Vivia a la platja una sardina
molt divertida i ballarina,
que va conèixer un tauró
amb qui va riure un montó,
però van acabar fregits a la cuina.




3. La flor.
                                                                           
Es trobava al camp una flor
de vius colors i bona olor
que va anar a la platja
a trobar el seu amor,
però es va cremar amb tanta calor.




martes, 12 de septiembre de 2017

PER QUÈ HEM TRIAT L'OPTATIVA DE LITERATURA CATALANA INFANTIL?

Hui (12 d'octubre), hem tingut la segona classe de Literatura Catalana Infantil, però la primera de pràctica. Hem conegut a Isabel, la nostra professora de pràctiques. Abans de començar a explicar les pràctiques que anem a fer al llarg de l'assignatura, Isabel ens ha preguntat el motiu pel qual hem triat aquesta optativa.


El motiu principal pel qual tots o la majoria hem triat l'optativa de Literatura Catalana Infantil és per la seua importància a l'hora d'obtenir la Capacitació de Valencià. Després, hem pensat bé en les coses que podem aprendre amb aquesta assignatura i hem escrit un paràgraf nombrant-les.

El meu grup i jo hem fet una llista destacant, principalment, perquè la literatura té tanta importància en l'educació dels xiquets. Aquestes són algunes de les raons:
- Ajuda a fomentar l'àmbit lector.
- Potencia la imaginació i la creativitat
- Els permet mostrar els seus sentiments i emocions.
- Cada obra literària destaca uns pensaments i punts de vista, la qual cosa fa que els xiquets òbriguen la ment i aprenguem a respetar- les.
- Ajuda a omplir el vocabulari.
- Permet tenir una comunicació més fluida i competent.
- Fomenta l'aprenentatge cultural.


Després d'aquestes raons més les que falten, l'importància de la literatura és indiscutible i molt evident. Per tant, nosolteres, com a futurs docents, hem de saber com fer que aquesta siga atractiva per als alumnes.

En conclusió, el meu propòsit en l'assignatura de Literatura Catalana Infantil és aprender a transmetre l'importància de la literatura als meus alumnes futurs i ajudar-les a aprofitar la major quantitat d'avantatges que aquesta pot proporcionar- les.