Encara que sembla difícil aprendre una asignatura sencera en quasi dos mesos, jo, personalment, tinc la sensació de haver aprendre moltes coses noves en Literatura Catalana Infantil.
El mètode d'alternar teoria i pràctica ha sigut molt productiu perquè practicar les coses sempre ajudar a profunditzar els conceptes. Per exemple, a mi m'ha sorprés com ha canviat la meua percepció sobre la poesia. Abans, la poesia no m'agradaba porque em costaba entendre-la i no li trobava molt sentit, però la manera en què hem treballat la poesia ha fet que ara m'agrade, sobretot crear-la. He descobert una poesia que pot ser no coneixia, la poesia infantil, i sobretot he aprés a treballar amb ella a l'aula.
A més, vull destacar les animacions lectores com una activitat molt eficaç i motivadora. Crec que investigar tota la informació posible sobre un autor o una autora ajuda a aprendre moltes coses desconegudes fins al moment. Però no solament això, escoltar i veure la resta d'exposicions també ajuda perquè cada grup va resaltar el més important del seu autor i quasi sempre són coses molt interessants. Per altra banda, són motivadors perquè motiva a cercar molta informació, doncs, darrere de cada animació hi ha un treball molt complex; motiva a pensar i fer coses noves per a sorprendre a la resta de companys; i, quan termina tot, la satisfacció que es sent és molt gratificant.
En general, l'asignatura ha superat molt les expectatives que tenia, doncs, com he dit abans, considere que he aprés moltes coses en poc temps. Aquesta evolució i aprenentatge que he realitzat m'ha sorprés principalment perquè la meua percepció i relació amb la literatura no era molt bona, és a dir, no era una de les coses que més m'agradaven. Actualment, no és la meua asignatura favorita, però sí puc dir que vull seguir aprenent més coses sobre ella.
Alapont Ramon, Pasqual (1992). Estàs com una moto! Alzira: Bromera (Col·lecció "El Micalet Galàctic", 14), 76 p.
Pasqual Alapont és un escriptor, actor i director d'escena valencià. Ha seguit diversos camins professionals, els quals han estat relacionats amb el món del llibre sempre que ha sigut possible. El més destacat en el seu treball és la literatura infantil i juvenil i el teatre, on ha fet d'editor, traductor, guionista, dramaturg, actor i director d'escena. Algunes de les seues obres han sigut traduïdes al basc, castellà, gallec, portugués i a l'eslové. Entre les seves obres destaquen L'ovella negra (2001) i L'infern de Marta (2003) entre les seues novel·les; Beatrius (1997) i Pell de corder (2005) entre les seues obres de teatre; i, en les obres narratives, destaca la tetralogia al voltant dels seus personatges populars: Manel i l'avi Frederic, com Estàs com una moto! (1992), i Morgana la dels ulls verds (2009). Actualment, Pasqual Alapont té una novel·la pendent de publicació, anomenada El mal que m'habita (2017), amb el qual ha rebut el Premi València de Narrativa en Valencià. Per últim, entre els premis que ha guanyat l'autor al llarg de la seua trajectòria literària destaquen El Micalet de teatre amb Beatrius en 1996; edebé de Literatura Juvenil amb L'ovella negra en 2001; Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil amb L'ovella negra en 2002; i Protagonista Jove amb L'infern de Marta en 2004.
Francesc Santana és escriptor i il·lustrador. Segons les dades que arreplega la Biblioteca Nacional d'Espanya, Francesc ha col·laborat en 73 obres al llarg de la seua trajectòria. Més concretament, ha sigut il·lustrador de diverses llibres de Pasqual Alapont. A més, moltes dels llibres que ha il·lustrat pertanyen a la col·lecció Micalet Galàctic o Micalet Teatre.
El conte té com a protagonista principal a Manel, un xiquet que li agrada molt jugar i viure aventures, sobretot amb el seu avi Frederic. La família de Manel està composta pel seu pare Jaume, que és escriptor; la seua mare, molt maniàtica de la neteja; la tia Roser, aficionada als esports; l'avi Frederic, el seu company de jocs; i Jordi, el seu gos. Aquest llibre conté sis capítols i, en cadascun, es narra una de les aventures de Manel i seu avi Frederic. Per exemple, una matinada, van anar a pesca amb el pare i van acabar pescant a un home; un dia, van visitar a la tia Roser al seu treball i van aconseguir que l'encarregat l'acomiadara; el dia de Sant Jordi, quan van anar a comprar un regal per al pare, van provocar més d'un escàndol a les tendes; també van anar a un càmping de vacances amb ganes de viure aventures a la naturalesa i la major aventura la van viure per la nit quan una tempesta va tirar les tendes de campanya, excepte la tenda de Manel, Frederic i el gos Jaume, aleshores, tots es van ficar en aquesta.
Aquestes són algunes de les aventures que han viscut Manel i el seu avi Frederic. A més d'aquest llibre, Pasqual Alapont ha escrit dos llibres més d'aquesta col·lecció, els quals s'anomenen Mitjacua i la sargantana de mar i No sigue bajoca!. Tots tres componen la tetralogia, amb la qual s'ha aconseguit que Manel i l'avi Frederic siguen els personatges més populars de l'autor.
L'edat apropiada dels xiquets per a llegir aquest llibre és a partir d'11 anys. Al conte és realista, doncs, tracta d'un xiquet i la seua família, no hi ha gens fantàstic. A més, com és un conte entretingut i amb algunes parts gracioses, fa que la lectura siga un plaer i es faça per gaudiment. El tema és l'aventura, on els fets són realiste i també hi ha humor. A més, els xiquets es poden identificar amb Manel, el protagonista de la història.
Analitzant el text, més o menys, podem trobar un equil·libri entre el diàleg i l'acció. La història està dividida en capítols, els quals s'estructuren amb un plantejament, un nus i un desenllaç. A més, cada capítol finalitza amb els seus problemes resolts, encara que, de vegada, no és la millor forma de resoldre-los, però van concordes amb la personalitat de Manel i l'avi Frederic. Quant a les il·lustracions, aquestes ja pasen a un segon pla. En cada capítol hi ha dos il·lustracions en blanc i negre que ajuden a seguir millor la història, però no tenen prou importància.
Quant als personatges femenins, al llarg de la història trobem a la mestra, a la psicòloga, a la mare de Manel i a la tia Roser. Cadacun d'aquest personatge desenvolupa un paper diferent. De la mestra i la mare de Manel no hi ha molta informació, ni el seu nom. De la psicòloga, per la reacció de Manel i els seus company, es pot interpretar que és una dona bonica, però gens més enllà del seu físic. Analitzant aquestes tres dones, podem interpretar que els personatges femenins tenen un paper superficial, sense importàcia, però també està la tia Roser, que és una excepció. El paper de la tia Roser és el d'una dona amb coratge, força i personalitat. Per exemple, es posar a treballar en la construcció d'un edifici per a guanyar uns diners i, quan van de vacances al càmping, també és la tia Roser qui condueix el cotxe. Tampoc té problemes a l'hora de vestir, a més, li agrada posar-se xandall. D'aquesta manera, la tia Roser s'ix de l'estereotip del vestuari que se sol atribuir a les dones. En general, el personatge de la tia Roser mostra tot el contrari al que estem acostumats a veure en els personatges femenins.
Per finalitzar, vull recomanar a tots els xiquets i adolescents que es lligen aquest llibre i els garantisc que els va agradar. Jo vaig triar aquest perquè el seu títol va cridar la meua atenció i no m'he equivocat. El títol reflecteix molt bé als protagonistes de la història.
La meua animació lectora va ser sobre Teresa Duran, una escriptora i il·lustradora destacada. El meu grup i jo van triar aquesta autora per diverses motius:
- Volíem un autor valencià.
- Com a les ressenyes hem destacat el paper de la dona, doncs, volíem una autora.
- Aleshores, ens van cridar més l'atenció Carme Miquel i Teresa Duran. Vam cerca informació sobre aquestes i ens va agradar més Teresa Duran.
Després de decidir l'autora, habíem de triar com feríem l'animació, els contes més apropiats per a representar-los, quins mètodes volíem utilitzar, etc. Per a decidir la temàtica no vam emprar massa temps, ens vam posar d'acord de seguida. Amb els mètodes va ser semblant, ja que teníem clar que volíem fer diverses coses i de formes diferents.
La part més costosa va ser, en primer lloc, triar el llibre o els llibres adequats per a fer l'animació. Al final, van cerca un llibre, anomenat Quinzemons, que era un recull de contes interculturals i això ens va agradar. Però, encara quedava dissenya i planificar tot el treball. Després de triar quatre contes d'aquest llibre, la segona cosa més costosa va ser fusiones els contes d'una manera natural que ens facilitara la representació.
Finalment, encara que els nervis no ens van ajudar, crec que tot el trebal que vam fer es va reflectir al resultat final, és a dir, a l'animació. Van haver-hi imprevists, però nosaltres van quedar satisfetes amb el treball en general.
