ANIMACIÓ LECTORA DE CHARLES PERRAULT

Charles Perrault és un escriptor francés reconegut per la seua producció literària de contes populars infantils, com La ventafocs (1697), Cigronet (1697), El gat amb botes (1697), entre altres. Aquests contes infantils no són originals de l'autor, sinò transformacions de llegendes i històries populars que es transmitien de forma oral en antigues generacions. 

El gènere de les obres infantils de Charles Perrault és fantasia, per la qual cosa els personatges solen ser fades, bruixes, animals que parlen, etc. A més, el final dels seus contes inclouen una moralina relacionada amb la narració.

En aquest cas, van representar un conte popular anomenat La caputxeta vermella. Tots coneixem aquesta història, encara que hi ha diverses adaptacions i cadacuna té un final diferent. El conte que va escriure Charles Perrault  acaba amb el llop menjant-se a la iaia i a la caputxeta, doncs el caçador no arriba a temps per a salvar-les.

El mètode que van utilitzar per a l'animació van ser les ombres. A mí, el que més em va agradar, va ser com van introduir la història, és a dir, van representar l'ambient màgic que es crear quan els avis ens conten històries. 

A més, van posar en pràctica una proposta didàctica. Aquesta tractava d'un questionari per a comprovar si havíem comprès la història que van representar. Els companys ens van donar un dibuix d'una cara somrient i altre d'una cara trista i van dir una sèrie d'oracions, una per una. Si pensavem que l'oració era correcta, mostravem la cara somrient; i si pensavem que era incorrecta, mostravem la cara trista. És una bona formar per a saber si els xiquets han comprès la història i, a més, és un mètode divertit i entretingut.

ANIMACIÓ LECTORA DE LEWIS CARROLL

Charles Lutwidge Dodgson, més conegut pel seu pseudònim Lewis Carroll, és un escriptor britànic reconegut principalment per les seues aventures narrades en Alícia al País de les Meravelles. Aquestes han sigut adaptades en diferents formats, com obres de teatre, pel·lícules i videojocs. Per altra banda, la seua producció literària està composta per altres obres com La caça del Snark (1876), Un conte enrevessat (1885), Silvia i Bruno (1889), entre altres.

L'obra representada per aquest grup va ser Alícia al país de les Meravelles. Algunes de les característiques destacades d'aquesta obra són:

• Pertany al subgènere del conte modern.
• És un relat dirigit als infants i als xiquets.
• Intercala la imaginació i la realitat.
• Conta amb espais imaginaris i animals fantàstics.
• Explica conceptes matemàtics a través del simbolisme.

Quant a l'exposició, destaque dues coses que em van agradar:

1. El decorat per la seua complexitat, no va faltar ni un detall, i per com el van distribuir. A més, va ajudar molt a comprendre cadascuna de les escenes.
2. Van representar algunes parts que són característiques únicament dels llibres, per la qual cosa són desconegudes per a molts.

En general, va ser una bona animació, ens va sorprendre. A més, van aconseguir un ambient misteriós i fantàstic, per la qual cosa es caracteritza la història d'Alícia al país de les meravelles.

ANIMACIÓ LECTORA D'ENRIC LLUCH

Enric Lluch és un important escriptor espanyol. Va començar a escriure amb la intenció de contar coses mitjançant la poesia i el teatre, però, finalment, es va dedicar a la narrativa. És un escriptor que ha sigut i és molt reconegut, doncs, les seues obres continuen sent vigents.

Les obres representades a l'animació lectora es tracten de llibres que pertanyen a una col·lecció d'Enric Lluch, anomenada El bagul dels monstres (2010). Els llibres que han triat d'aquesta col·lección són L'esquelet, El monstre de l'armari, El zombi i L'home llop.

El mètode que van utilitzar per a l'animació va ser la interacció, és a dir, li van donar un enfocament participatiu. En cadascuna de les històries, necessitaven la intervenció d'alguns xiquets, la qual cosa ajuda a mantenir l'atenció d'ells tota l'estona. Aquest aspecte em va semblar original i crec que és una animació que es podria posar en pràctica davant d'un grup de xiquets. A més, aquests llibres són recomanats per a xiquets de 5 a 8 anys, per tant, crec que aquesta forma tan interactiva és idònia per a xiquets de primer cicle.

Per últim, vull destacar que aquest grup va contactar amb el mateix Enric Lluch i aquest va fer un vídeo exclusiu per a l'animació, explicant un poquet la seua trajectòria literària. Personalment, jo definiria aquest treball amb dues paraules: interactiu i original.

ANIMACIÓ LECTORA D'ENRIC VALOR

L'activitat de l'animació lectora va començar amb Enric Valor, un conegut narrador i gramàtic valencià. Va nàixer a Castalla l'any 1911 i va morir a València l'any 2000. Aquest va fer un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i fou un del principals promotors de l'estandarització i normativització del valencià. 

La seua obra més coneguda és Rondalles Valencianes (1950-1958), on recopila 36 rondalles populars valencianes. Alguns exemples d'aquestes són El castell del Sol, El dimoni fumador, L'albarder de Concentaina i El jugador de Petrer. A banda de les rondalles, va escriure novel·les i contes. La seua primera novel·la és L'ambició d'Aleix (1960).

Per altra banda, Enric Valor ha rebut importants premis en reconeixement a la seua intensa activitat, com:

• 1985: Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana.
• 1987: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
• 1993: La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Ser el primer sempre té cert desavantatge, però aquest grup va fer un bo començament. Van representar tres rondalles de Enric Valor i van utilitzar un mètode diferent per a cadascuna: per a la primera, van crear un vídeo narrant amb les seues veus i posant imatges il·lustrant cada part; per a la segona, van utilitzar ombres; i, per a la tercera, es van disfressar i la van representar.

Personalment, em va agradar i crec que s'ha de valorar la utilització dels tres mètodes, perquè això demostra el gran treball previ que han fet. Encara que, en la meua opinió, l'escenificació i les ombres atrauen més l'atenció i l'interès del xiquets. Amb el vídeo, que tenia una durada d'uns 7 minuts, és un poquet més difícil mantenir l'atenció dels xiquets. Per altra banda, vull destacar la bona pronunciació que van tenir, van parlar d'una manera clara i correcta.

FRAGMENT DE "CONTES PER TELÈFON"

Contes per telèfon és un dels articles que hem de treballar al llarg de l'assignatura de Literatura Catalana Infantil. Aleshores, la mestra va imprimir les històries que conté aquest articles i ens va repartir una a cada parella. 

A la meua companya Maria i a mí ens va tocar L'Alícia cau al mar. Aquesta història tracta d'una xiqueta, anomenada Alícia, que volia ser un peix. Un matí, va anar a la platja i li va dir a un xicot que l'ajudara a fer realitat el seu desig. Aleshores, aquest es va ficar dins de l'aigua i va eixir transformat en un dolfí. Després, ho va intentar Alícia, però aquesta va caure dins d'una conquilla i es va quedar atrapada. En aquest moment, va pensar en la seua família i es va adornar que no podia abandonar-los. Finalment, va aconsegui obrir la conquilla i va tornar a la superfície.

http://www.fotolog.com/c_r_a_z_y_y/34031461/

Després de la lectura del text, vam analitzar l'etapa a la qual pertany i què elements d'aquest poden agradar als xiquets.

La història pertany a l'etapa del realisme, més concretament, a un realisme fantàstic. Les característiques pròpies d'aquest realisme destacat al text són:

1. Els elements màgisc o maravellosos,
2. Un món real i versemblant.

Per altra banda, els elements que més agraden i criden l'atenció dels xiquets són les parts fantàstiques. Però, la part real també els pot agradar perquè reflecteix a una xiqueta que lluita pel seu somni fins aconseguir-ho.

Per últim, posaré un vídeo il·lustratiu sobre les visions que ens donen els contes.
http://www.estimulando.com/cuando-los-cuentos-son-visiones/#

CONTE EMBASTAT.

Al llarg de quasi dues sessions pràctiques, hem treballat el conte embastat, la qual cosa és una tècnica de creació literària que es pot utilizar amb infants perquè puguen elaborar un conte de manera grupal i divertida.

L'activitat es realitza a partir de la presentació d'una sèrie d'element que serveixen de guiar per a escriure el conte, és a dir, consisteix en donar unes pautes bàsiques als xiquets per no perdre el fil de l'argument del conte.

A classe, hem seguit una sèrie de tècniques pròpies del conte embastat perquè tot isquera bé. Les tècniques van ser els següents:

1. Ens vam dividir en grups de 4 o 5 persones.
2. La mestra va anar posant preguntes amb diferents opcions per a respondre-les. D'aquesta manera, tots vam seguir el mateix guió.
3. Després de cada pregunta, es pasava el conte al grup de darrere. De forma que cada grup va començar el seu conte i va participar en una part dels altres contes.
4. Perquè tots els contes isqueran bé, habíem de respondre amb coherència segons el que ja hi havia escrit.

A continuació, vaig a posar el resultat final del conte que el meu grup i jo vam començar. Espere que vos agrade, a nosoltres ens va agradar molt fer-ho.

CONTE EMBASTAT

En moltes ocasions, les grans històries comnecen amb grans esdeveniments o grans personatges. No obstant això, l'heroi d'aquesta aventura és un petit nen anomenat Miquel. És un xiquet molt alegre i divertit però, últimament, està trist perquè li han furtat una cosa molt important per a ell.

Aquest xiquet va tindre un somni on trobava un viatger que li furtava la seua pilota i fugia fent-li tocs damunt d'una jirafa. De sobte, es va girar i li va dir que si volia tornar a veure la seua pilota, hauria d'anar a veure a la reina.

Com aquesta sobirana era un ratolí, no es podia presenta davant seua sense anar disfressat d'un membre d'aquesta espècie.
- Mare meua, quin ratolí més bonic tenim per ací! - va dir la reina boja d'amor.

La reina volia casar-se amb el ratolí Miquel, però, de sobte, altre animal va entrar a la cort reial. Aquest s'anomenava Serafí, el gat que no passava fam, així doncs agafà als dos i se'ls emportà a la seua cova.

Una vegada allà, el gat es va treure la disfressa de gat i es va convertir en un mag, que va fer un encanteri i va convertir als dos ratolins en cucs.

Com Miquel no era un ratolí, el encanteri no va tindre cap efecte per a ell, aleshores no es va convertir en cuc. Es va llevar la disfressa i li va dir al mag que tornara a la reina ratolí al seu estat natural i que a ell li regalara una pilota. El mag, molt avergonyit perquè el seu encanteri no va sorgir efecte, va fer cas a les imposicions de Miquel.

Una vegada va tindre la pilota a les mans i la reina va tornar al seu estat, es va posar molt content però no sabia com tornar al seu lloc d'origen.

Aleshores, va començar a caminar cap a l'est quan, de sobte, es va fer mal al tormell.

Anava amb la reina ratolí i, de sobte, aquesta es va convertir en persona i, com tenia poders, va curar el turmell de Miquel.

Caminant cap a casa, uns éssers fantàstics es van ficar al seu camí perquè volien agafar la pilota de Miquel. Però ell i la reina van lluitar contra ells en forma de partit de futbol, doncs, qui guanyara el partit, es quedaria amb la pilota.

L'últim minut del partit, la reina va xutar un córner i Miquel va fer una xilena per marcar. Quin gol més increïble! Així van guanyar i van aconseguir la seua preuada pilota.
- Vaya dia més mogut. - va dir Miquel abans de despertar-se i adornar-se que tot era un somni.

FIN

CLARA BERENGUER: CONFERÈNCIA.

L'altre dia, vam assistir a la segona conferència sobre literatura catalana infantil, en aquest cas, amb l'autora Clara Berenguer.

Clara Berenguer és llicenciada en Belles Arts a la Universidad de València. Actualment, és professora del Diploma d’Especialització en Cultura, Lectura i Literatura per a infants i joves de la Universitat de València, en la qual s’encarrega d’una de les sessions d’àlbum il·lustrat. Escriu habitualment ressenyes sobre literatura infantil i il·lustració en les revistes Lletres Valencianes i Saó, a més, també manté un blog personal,  anomenat Llibreria Il·lustrada, en el qual parla d'àlbums il·lustrats. El seu principial objecte d'estudi són els llibres per a infants i, sobretot, les il·lustracions que acompanyen aquests textos, i un fruit n’és la tesi doctoral que ha fet sobre la il·lustració infantil al País Valencià i, més concretament, sobre les il·lustracions infantils de Miguel Calatayud. En 2015, Clara Berenguer va publicar el seu primer i únic àlbum anomenat Quan xiula l'avi, una història que naix de la urgència per contar una pròpia experiència basada en l’entorn de les relacions familiars, i va ser guardonada amb el II Premi Internacional Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló.

El títol de la conferència que va donar Clara Berenguer va ser "L'àlbum il·lustrat: una visita guiada", en la qual ella va promoure i defensar les il·lustracions dels llibres.

Clara Berenguer va definir la paraula il·lustrat com una manera de donar llum a l'enteniment de les coses, és a dir, és l'acte de dotar un llibre amb llàmines, gravats, etc., fent al·lusió al text. Concretament, la il·lustració infantil és una expressió artística que participa dels trets de la pintura i del dibuix. Té dos funcions diferents:

1. Una funció comunicativa perquè, generalment, el primer contacte amb el món cultural dels xiquets es produeix a través d'imatges.
2. Una funció estètica, doncs, utilitza la llengua artística. A més, és una porta d'accés a l'art i ajuda a sensibilitzar artísticament.

Després, va definir l'alfabetització visual, que és la destresa de veure i formular una opinió estètica. És l'habilitat per a poder fer un judici artístic, per al qual s'ha de tenir en compte que les il·lustracions tenen gran influència com a una manifestació cultural i artística.

També va fer una distinció entre el llibre il·lustrat i l'àlbum il·lustrat. El llibre il·lustrat presenta les il·lustracions com un complement més de la llibreria. Per altra banda, en l'àlbum il·lustrat, el text i les il·lustracions es combinen. Tots els seus components formals visuals contribueixen a la història i ajuden a entendre la narració.

Aprofundint més en l'àlbum il·lustrat, perquè aquest funciona s'ha dde donar una relació precisa entre el text i la imatge i, per això, fa falta un tercer element. Les parts de l'àlbum il·lustrat són:

1. Presentació del personatge.
2. Presentació del conflicte.
3. Desenvolupament del conflicte.
4. Resolució o desenllaç.

Clara Berenguer ens va mostrar alguns exemples d'àlbums il·lustrats com On és el meu barret, El pelut, La piscina, Bárbaro, etc. Alguns d'aquests són àlbums il·lustrats muts, els quals no tenen lletres sinò que transmetren el missatge a través d'il·lustracions. Són llibres que no agraden a tot el món perquè alguns pensen que és necessari que hi haja un poquet de text.

Per últim, l'autora ens va recomanar que hem d'observar molt els llibres i les seues il·lustracions per a saber identificar quan és un àlbum bo o no.

Per concluir, segons la meua opinió, em va agradar més la conferència de Anna Ballester, perquè va ser més participativa i dinàmica. En canvi, això no vol dir que la conferència de Clara Berenguer no m'haja agradat, tot el contrari. D'aquesta conferència, m'ha agradat la gran quantitat d'exemples de llibres il·lustrats que ens han mostrar i com els ens ha explicat.